< INICI No tinc por

NO TINC POR

Com tots sabem, i no oblidem, el passat 17 d’agost vam patir dos terribles atemptats terroristes, a Cambrils i a Barcelona.

Els que avui som aquí hem vingut per cridar ben fort i amb una sola veu: NO TINC POR!


NO TENIM POR!
NO TENEMOS MIEDO
WE ARE NOT AFRAID
MA KAN KHAFUSH


NO TENIM POR!

D’expressar el nostre dolor per les víctimes, el nostre condol i solidaritat amb les famílies, els amics i totes les persones afectades per aquest acte tan covard.

NO TENIM POR!

De condemnar aquests crims que només persegueixen provocar el terror a través de la mort i la devastació per intentar trencar el nostre model de convivència.

NO TENIM POR!

Perquè ens sentim protegits pels nostres cossos i forces de seguretat i confortats i també orgullosos de la ràpida resposta dels equips d’emergència, bombers, personal mèdic i hospitalari, serveis socials, treballadores i treballadors públics que ha permès que es puguin salvar vides, arriscant en molts casos la pròpia.

NO TENIM POR!

Perquè una vegada més el comportament dels nostres conciutadans: els taxistes, els comerciants que van donar refugi als qui fugien o tots aquells que van omplir els hospitals per donar sang han demostrat que som una societat solidària i amb la determinació de viure en pau i en comunitat.

NO TENIM POR!

I no consentirem que ens humiliï ni que ens venci el terrorisme. Perquè quan ells colpegen, en lloc de dividir-nos ens troben més units que mai en la defensa insubornable de la Llibertat i la Democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences.

NO TENIM POR!

I no aconseguiran dividir-nos perquè no estem sols. Som molts milions de persones els qui rebutgem la violència i defensem la convivència a Manchester i a Nairobi, a París i a Bagdad, a Brussel·les, a Nova York, a Berlín o a Kabul.

NO TENIM POR!

Perquè sabem que l’amor acaba triomfant sobre l’odi. Ni la islamofòbia, ni l’antisemitisme, ni cap altra expressió de xenofòbia o racisme no tenen cabuda en la nostra societat.

NO TENIM POR!

I per això hem sortit una vegada més al carrer, per tornar a omplir de llum el Passeig Marítim de Cambrils i la Rambla de Barcelona; i perquè si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida.





Nadie que visite Barcelona podrá nunca olvidarla. La esencia de la gran Barcelona, de la perenne, la insobornable, está en esta calle, la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre: La Rambla de Barcelona.

Fragment de A las floristas de La Rambla de Barcelona.
Federico García Lorca, 1935.




Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya...
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent entremaliadures de cristall.
Les roses són vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia...
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

Fragment de La Rambla de les Floristes.
Josep Maria de Sagarra,1935.